L'Emma i el suís
Els divendres el pare l'anava a buscar a l'escola. Aleshores se n'anaven a berenar tots dos. El pare sempre demanava només un cafè. Ella demanava un suís, amb la xocolata ben calenta i la nata ben freda.
L’Emma li explicava les novetats de la setmana. Les coses que feia a l’escola, les coses que havien passat, les que faria la setmana següent: que anirien d'excursió, que aniria a la festa d'aniversari de la Laia, que…. El pare l’escoltava amb un somriure tranquil. Quan l’Emma esmentava la mare, ell feia un petit gest amb la cullereta i canviava de tema. Només li preguntava què li agradaria fer aquell cap de setmana. Decidien que anirien a dinar a cals avis i a la tarda potser anirien al cinema i se’n tornaven cap a casa d’ell.
Era al llit. Tenia un conte obert però ja no el llegia, estava pensant en altres coses, potser en com seria quan fos més gran. Deixà el llibre a la tauleta i apagà el llum. Sentí el pare que s'acostava pel passadís. Obria una mica la porta i deia: Bona nit, Emma, que descansis. Bona nit, papà. Ajustava la porta i ella sentia com se’n tornava al menjador. Li venia la son. Recordava el gust de la combinació de la nata ben freda i la xocolata ben calenta als llavis. Notava com se li anava ennuvolant l’enteniment i pensava en coses que l’adormien. La fada dels dibuixos del conte: alta, esvelta, amb un vestit blau cel que li arribava fins als peus i una cabellera llarga i rossa que li cobria mitja esquena. Digues tres desigs, deia. I s’adormí.
Una noia d'uns divuit anys sortia d'un cinema amb algú que podia ser el seu pare. Entraven a una granja, s'asseien i demanaven el mateix de sempre. Caram, Emma, estàs molt maca. I aquest jersei? I li va fer un petó. Per cert, què fa la mare? Doncs mira, darrerament està molt contenta, les coses li van bé. Saps que farà una exposició a Nova York d'aquí a un parell de mesos? A Nova York! Déu n'hi do! Pare, a tu t'agraden els quadres que pinta la mare? I tant! Jo sempre li havia dit que s’hi havia de dedicar, que era de les millors. El cambrer tornà amb dos suïssos i els deixà sobre la tauleta. Tots dos s'hi espolsaren el sobret de sucre pel damunt. Els agradava la xocolata ben calenta i la nata ben freda i ensucrada. Per cert, recordes aquell projecte que vaig presentar per al Gran Teatre? Sí, que te l'han acceptat? Doncs sí, aquest matí m'ha trucat el Director del Centre Dramàtic. Tira endavant. Això és fantàstic. Sí, podrem tornar a contractar aquells actors joves, són molt bons. Que bé! M'alegro pel Biel. Per cert, saps que el Biel i jo hem començat a sortir? Què em dius ara, això està molt bé! I amb la cullereta es posà a remenar a la tassa.
La imatge es va anar fonent com a les pel·lícules, mentre se n’anava dibuixant una altra: La mateixa noia ara arribava a casa seva. Deixava els llibres a la seva habitació i entrava en una sala que semblava un estudi de pintor. Cridava: hola! I de darrere d’uns grans bastidors sortia una senyora amb el cabell recollit i un davantal blanc ple de taques de colors. S'abraçaven i es feien un petó. Si que has arribat d'hora avui, Emma. Sí, és que en sortir de la universitat m'he trobat el Biel i m'ha acompanyat amb moto. Mira que bé! Doncs què et sembla si anem a berenar? Fantàstic, podríem anar a la granja on anava amb el pare quan em venia a buscar els divendres. Em sembla molt bona idea. Es tragué el davantal i sortiren de bracet. Van demanar dues tasses de xocolata fumejant i un plat de nata freda. La xocolata els agradava amb delit. M’agrada venir aquí, Emma, em recorda quan el pare i jo festejàvem. No te n'he parlat gaire, oi? El teu pare sempre tenia detalls molt bonics: un dia es presentava amb una rosa, l'altre compareixia amb un tall de coca o una paperina de castanyes, m’escrivia alguns versos o em regalava unes arracades així, perquè sí. Agafà la tassa i bufà una mica la xocolata. Aquella noia es mirava la seva mare més que no l'escoltava, i li descobria en els ulls una lluïssor que mai no li havia vist.
Novament la imatge s'anà fonent per deixar que se n'anés dibuixant una altra: Aquella noia ara estava sola, asseguda a la mateixa granja. Quan s'hi acostà el cambrer li va dir que esperava algú, que quan arribés, ja demanarien. Va treure una revista de la seva bossa i se la posà a fullejar. Al cap d'una estona entrà un noi mirant cap a tot arreu. Quan la va veure s’hi va acostar. Ella s'aixecà, s'abraçaren i es feren un petó als llavis. Demanaren i després es van estar amb les mans agafades i mirant-se a dins dels ulls fins que arribà el cambrer i els deixà les tasses ben calentes entre els dos.
De sobte l'Emma es va despertar. Potser per un soroll al carrer, o un cop de vent a la finestra. Va girar-se i es va tornar a adormir notant aquell contrast de fred i calent als llavis… i pensà que s'assemblava al gust barrejat dels desigs amb la realitat.
L’Emma li explicava les novetats de la setmana. Les coses que feia a l’escola, les coses que havien passat, les que faria la setmana següent: que anirien d'excursió, que aniria a la festa d'aniversari de la Laia, que…. El pare l’escoltava amb un somriure tranquil. Quan l’Emma esmentava la mare, ell feia un petit gest amb la cullereta i canviava de tema. Només li preguntava què li agradaria fer aquell cap de setmana. Decidien que anirien a dinar a cals avis i a la tarda potser anirien al cinema i se’n tornaven cap a casa d’ell.
Era al llit. Tenia un conte obert però ja no el llegia, estava pensant en altres coses, potser en com seria quan fos més gran. Deixà el llibre a la tauleta i apagà el llum. Sentí el pare que s'acostava pel passadís. Obria una mica la porta i deia: Bona nit, Emma, que descansis. Bona nit, papà. Ajustava la porta i ella sentia com se’n tornava al menjador. Li venia la son. Recordava el gust de la combinació de la nata ben freda i la xocolata ben calenta als llavis. Notava com se li anava ennuvolant l’enteniment i pensava en coses que l’adormien. La fada dels dibuixos del conte: alta, esvelta, amb un vestit blau cel que li arribava fins als peus i una cabellera llarga i rossa que li cobria mitja esquena. Digues tres desigs, deia. I s’adormí.
Una noia d'uns divuit anys sortia d'un cinema amb algú que podia ser el seu pare. Entraven a una granja, s'asseien i demanaven el mateix de sempre. Caram, Emma, estàs molt maca. I aquest jersei? I li va fer un petó. Per cert, què fa la mare? Doncs mira, darrerament està molt contenta, les coses li van bé. Saps que farà una exposició a Nova York d'aquí a un parell de mesos? A Nova York! Déu n'hi do! Pare, a tu t'agraden els quadres que pinta la mare? I tant! Jo sempre li havia dit que s’hi havia de dedicar, que era de les millors. El cambrer tornà amb dos suïssos i els deixà sobre la tauleta. Tots dos s'hi espolsaren el sobret de sucre pel damunt. Els agradava la xocolata ben calenta i la nata ben freda i ensucrada. Per cert, recordes aquell projecte que vaig presentar per al Gran Teatre? Sí, que te l'han acceptat? Doncs sí, aquest matí m'ha trucat el Director del Centre Dramàtic. Tira endavant. Això és fantàstic. Sí, podrem tornar a contractar aquells actors joves, són molt bons. Que bé! M'alegro pel Biel. Per cert, saps que el Biel i jo hem començat a sortir? Què em dius ara, això està molt bé! I amb la cullereta es posà a remenar a la tassa.
La imatge es va anar fonent com a les pel·lícules, mentre se n’anava dibuixant una altra: La mateixa noia ara arribava a casa seva. Deixava els llibres a la seva habitació i entrava en una sala que semblava un estudi de pintor. Cridava: hola! I de darrere d’uns grans bastidors sortia una senyora amb el cabell recollit i un davantal blanc ple de taques de colors. S'abraçaven i es feien un petó. Si que has arribat d'hora avui, Emma. Sí, és que en sortir de la universitat m'he trobat el Biel i m'ha acompanyat amb moto. Mira que bé! Doncs què et sembla si anem a berenar? Fantàstic, podríem anar a la granja on anava amb el pare quan em venia a buscar els divendres. Em sembla molt bona idea. Es tragué el davantal i sortiren de bracet. Van demanar dues tasses de xocolata fumejant i un plat de nata freda. La xocolata els agradava amb delit. M’agrada venir aquí, Emma, em recorda quan el pare i jo festejàvem. No te n'he parlat gaire, oi? El teu pare sempre tenia detalls molt bonics: un dia es presentava amb una rosa, l'altre compareixia amb un tall de coca o una paperina de castanyes, m’escrivia alguns versos o em regalava unes arracades així, perquè sí. Agafà la tassa i bufà una mica la xocolata. Aquella noia es mirava la seva mare més que no l'escoltava, i li descobria en els ulls una lluïssor que mai no li havia vist.
Novament la imatge s'anà fonent per deixar que se n'anés dibuixant una altra: Aquella noia ara estava sola, asseguda a la mateixa granja. Quan s'hi acostà el cambrer li va dir que esperava algú, que quan arribés, ja demanarien. Va treure una revista de la seva bossa i se la posà a fullejar. Al cap d'una estona entrà un noi mirant cap a tot arreu. Quan la va veure s’hi va acostar. Ella s'aixecà, s'abraçaren i es feren un petó als llavis. Demanaren i després es van estar amb les mans agafades i mirant-se a dins dels ulls fins que arribà el cambrer i els deixà les tasses ben calentes entre els dos.
De sobte l'Emma es va despertar. Potser per un soroll al carrer, o un cop de vent a la finestra. Va girar-se i es va tornar a adormir notant aquell contrast de fred i calent als llavis… i pensà que s'assemblava al gust barrejat dels desigs amb la realitat.
Xavier Àvila i Morera (octubre 1990)
Comentaris