100. Coses de l'edat

Quan es va fer gran se li n’anava el cap: t'explicava que s'havia trobat una veïna a la plaça i no sabies de qui et parlava.
De primer no ens amoïnava gaire, coses de l'edat, pensàvem.
Però un dia se li'n va anar tan lluny que no va tornar fins al vespre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I per què vols tenir un gos?

Que s’ho cregui qui vulgui

L'Oriol vola!