161. Cantada d'havaneres
A la cua pel cremat escoltava uns nois que parlaven al meu darrere:
—Aquesta última era dels catalans que sortien amb vaixell cap a Cuba —explicava un.
—Oh, yes! He entès… —contestava la noia que acabaven de conèixer.
—I una altra molt famosa explica que, en tornar, el vaixell es va enfonsar… —afegia l’altre.
—Oh, yes! Conec: Titanic és, oi?
—Sí. N’han fet una pel·lícula i tot… —li confirmaven tots dos alhora.
Em vaig girar. Els vaig veure tan convençuts! No vaig gosar dir-los res.
Aquella nit no vaig poder dormir.
—Aquesta última era dels catalans que sortien amb vaixell cap a Cuba —explicava un.
—Oh, yes! He entès… —contestava la noia que acabaven de conèixer.
—I una altra molt famosa explica que, en tornar, el vaixell es va enfonsar… —afegia l’altre.
—Oh, yes! Conec: Titanic és, oi?
—Sí. N’han fet una pel·lícula i tot… —li confirmaven tots dos alhora.
Em vaig girar. Els vaig veure tan convençuts! No vaig gosar dir-los res.
Aquella nit no vaig poder dormir.
Comentaris