47. Predestinació

Es va passar la vida pensant que l’atzar havia unit els seus camins: si aquella tarda no hagués sortit a passejar el gos per aquell carrer, potser mai no s’haurien conegut.
Ella mai no li va dir que cada dia se’l mirava des de l’autobús,
ni que aquella tarda va baixar abans per col·laborar amb el destí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I per què vols tenir un gos?

Que s’ho cregui qui vulgui

L'Oriol vola!