62. Sacsejades

Agafar aquell tren li feia pànic.
Sobretot si li tocava al darrere del vagó de cua.
Quan arribaven als revolts, la senyora del costat l’empenyia cap a la paret de la finestra.
Al revolt següent, tots se n’anaven cap a l’altra banda i els d’allà rebien l’empenta.
El balanceig es repetí dues vegades més. Llavors s’adonà que el vagó no tenia parets.
Just abans de fer el revolt es despertà. Mirà cap als costats. Tot era sencer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I per què vols tenir un gos?

Que s’ho cregui qui vulgui

L'Oriol vola!