96. Al vagó
Per què em deu mirar tan fixament, aquella noia?
Potser li recordo algú que coneix?
Em giro a veure si hi ha alguna cosa al meu darrere. No res.
M’incomoda. M’aixeco i m’agafo a la barra del mig.
Em segueix amb la mirada, una mirada estranya.
Ella també s’aixeca. No sé si em fa un somriure.
Desplega un bastó blanc i s’acosta a la porta per baixar.
Potser li recordo algú que coneix?
Em giro a veure si hi ha alguna cosa al meu darrere. No res.
M’incomoda. M’aixeco i m’agafo a la barra del mig.
Em segueix amb la mirada, una mirada estranya.
Ella també s’aixeca. No sé si em fa un somriure.
Desplega un bastó blanc i s’acosta a la porta per baixar.
Comentaris